Tema 1: Història de Catalunya (part I)
Resum del tema 1 de l'oposició de Mossos d'Esquadra: els apartats que entren a l'examen, un tast del resum i preguntes de test reals del nostre banc amb la resposta explicada.
Què entra en el tema 1
- 1. L'antiguitat a Catalunya
- 2. La Catalunya romana
- 3. El naixement de Catalunya
- 4. La Catalunya feudal (s. XI-XII)
- 5. L'expansió catalanoaragonesa (s. XIII-XIV)
- 6. La crisi de la baixa edat mitjana (s. XIV i XV)
- 7. Catalunya en la monarquia hispànica i la Guerra dels Segadors (s. XVI-XVII)
- 8. La Guerra de Successió i l'Onze de Setembre
- 9. Les transformacions del segle XVIII
- 10. Cronologia clau
- Glossari
Resum del tema 1
1. L'antiguitat a Catalunya
- Aquest tema recorre la història de Catalunya des de la prehistòria fins al final del segle XVIII: el territori, el naixement del país, l'esplendor medieval, la crisi, la integració a la monarquia hispànica i la pèrdua de les institucions el 1714-1716.
- A l'antiguitat, Catalunya com a realitat política no existeix encara: parlem del territori, no del país.
- Jaume Vicens Vives el va definir com un "redós i passadís": "redós" perquè s'hi configuren cultures pròpies, i "passadís" perquè hi circulen constantment pobles de fora.
- Restes humanes clau: home de Talteüll (cova de l'Aragó, Rosselló, uns 450.000 anys) i mandíbula de Banyoles (Pla de l'Estany, uns 70.000 anys).
- Altres jaciments: l'Abric Romaní (Capellades), amb ocupacions de neandertals al paleolític mitjà.
- Etapes: paleolític (caçadors-recol·lectors, indústria lítica), neolític (agricultura, ramaderia, ceràmica, sedentarisme; sepulcres de fossa i megàlits com els dòlmens), edat dels metalls (coure, bronze, ferro), colonització grega i cultura ibèrica.
- Colonització grega: els grecs foceus de Massàlia (Marsella) funden Empòrion (Empúries) al segle VI aC. Una altra colònia grega és Rhode (Roses). Els grecs introdueixen la moneda i el comerç mediterrani.
Preguntes de test del tema 1
5 de les 60 preguntes que tenim d'aquest tema, amb la resposta correcta marcada.
1. Quin comte, que va governar Barcelona entre el 878 i el 897, va fundar els monestirs de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses?
- A. Sunyer I.
- B. Borrell II.
- C. Guifré el Pilós.
- D. Ramon Berenguer I.
Per què: Guifré el Pilós (comte de Barcelona del 878 al 897) va repoblar la Plana de Vic, va fundar aquests monestirs i el casal de Barcelona.
2. Cap a l'any 988, quin comte de Barcelona no va renovar el jurament de fidelitat al nou rei franc Hug Capet?
- A. Borrell II.
- B. Ramon Borrell.
- C. Sunyer I.
- D. Guifré el Pilós.
Per què: Borrell II, després del saqueig d'Almansor (985) i de no rebre ajut franc, no va renovar el vincle amb Hug Capet cap al 988.
3. En quines dues direccions va iniciar Jaume I el Conqueridor l'expansió de la Corona?
- A. La Mediterrània i el sud peninsular.
- B. Occitània i el sud peninsular.
- C. La Mediterrània i l'oest peninsular.
- D. El nord d'Àfrica i Occitània.
Per què: Jaume I va conquerir les Balears (Mediterrània) i València (sud peninsular). Amb el Tractat de Corbeil (1258) va renunciar a Occitània.
4. Les esposalles de l'any 1137 que van originar la Confederació Catalanoaragonesa van unir:
- A. Ramon Berenguer IV i Dolça de Provença.
- B. Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó.
- C. Ramon Berenguer III i Dolça de Provença.
- D. Alfons el Cast i Peronella d'Aragó.
Per què: El 1137 Ramon Berenguer IV es va prometre amb Peronella d'Aragó. El matrimoni amb Dolça de Provença (1112) correspon a Ramon Berenguer III.
5. La revolta del Corpus de Sang, que va iniciar la Guerra dels Segadors, va esclatar a Barcelona el:
- A. 11 de setembre de 1640.
- B. 7 de juny de 1652.
- C. 23 de gener de 1641.
- D. 7 de juny de 1640.
Per què: El Corpus de Sang és del 7 de juny de 1640. El 1652 Barcelona va capitular i el gener de 1641 Lluís XIII va ser reconegut comte de Barcelona.
Practica les 60 preguntes del tema 1
Tests il·limitats per tema, amb correcció a l'instant i el tutor IA que t'explica cada errada. O fes el simulacre gratis d'avui.